dimarts, 12 de desembre de 2017

"Bibliques" nou poemari de Jesús Massip

Divendres 22 de desembre a les 19,00 hores presentació a l'Espai Sant Domenech de Tortosa

Bíbliques és el testament espiritual que ens llega Jesús Massip i Fonollosa, tot sabent que hi ha preguntes la resposta a les quals només és o pot ser el silenci. En l’obra del poeta es configura una dualitat: arrelament i transcendència. L’arrelament s’afirma, s’aferma i perviu. La transcendència és la contraposició entre vida i mort. Com a conseqüència d’aquesta contraposició, sorgeix l’existència d’una dualitat major: la possibilitat o no d’una transcendència espiritual. Ara és quan se’ns il·lumina més que mai un pensament que Jesús Massip, alguna vegada, ha confessat quan afirma i explica que ell és i se sent un “agnòstic cristià”. Sap, però, que aquesta fe, tot i que no entra en col·lisió amb la ciència, no pot negar, ni negarà, que hi ha preguntes de la raó que no tenen retorn ni resposta raonable. Només una fe possible. Amb límits i dificultats, però possible. Fer-ho perceptible, explicitar-ho i explicar-ho, mou, genera i justifica la seva obra poètica.

Jesús Massip Fonollosa (Roquetes, 1927) és arxiver, historiador i poeta català. Doctor en Dret, va dirigir el Museu-Arxiu Històric de Tortosa del 1960 al 1992 —del qual encara és director honorari—, on va realitzar una important tasca de catalogació amb la publicació de l’Inventari de l’Arxiu Històric de Tortosa (1995). Va ser professor i director de l’Escola d’Arts i Disseny de Tortosa (1971-1991), delegat del Patrimoni Historicoartístic de la zona de l’Ebre (1960-1980), i professor d’Història de l’Art i d’Història del Dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa (UNED) (1974-1983). Va ser fundador, amb Gerard Vergés, de la revista literària Geminis (1952-1962). És autor de poesia, entre d’altres, de Libro de ausencias (1954), Llibre d’hores (1989), Cendra vivent (2002) i La terra encesa (2011). El 1988 va rebre el Premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla. El 1991 va ser nomenat acadèmic corresponent per Tortosa de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi (Barcelona). El 2014 va obtenir el Premi Joan Martí i Miralles atorgat pel Col·legi d’Advocats de Tortosa. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi “en reconeixement a la seva dedicació a la cultura des dels anys més difícils”.

Nou poemari de Zoraida Burgos



dilluns, 11 de desembre de 2017

Recital a la biblioteca de Roquetes


Poemes de Nadal

PREC DE NADAL
 
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants                        
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
 
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu


BON ANY NOU!
 
Campanetes de Nadal,
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s’instal·la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.

Joana Raspall

DESEMBRE

Quan ve nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,el c
aganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

Martí Pol


ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.
 
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
 
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

Joan Maragall