diumenge, 19 de novembre de 2017

poesia sobre la llibertat

La llibertat

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants. 
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica. 
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d'eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d'amor, la llibertat.

*Joan Margarit 

"Versos per a la llibertat" a l'Ametlla de Mar


Aquest diumenge 19 de novembre a tingut lloc a l'Ametlla de Mar un recital poètic-musical per demanar la llibertat dels presos polítics. Com no podia ser d'altra manera membres  del nostre grup hem tingut el plaer de poder-hi participar.
Cal donar les gràcies al company Àngel Martí que ha segut un dels organitzadors.




 


















 

dimecres, 15 de novembre de 2017

Dia Internacional per a l'eliminació de la Violència envers les dones


Poema de Maria Mercè Marçal en l'aniversari de la seva mort


Llengua abolida

 

Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l'amor.
 
 

-

Sota aquest vent s'aviven
calius d'antigues xeres mal colgades...
Estrany cal.lidoscopi
on el que és vell es torna neu intacta
- oferta a tu, perquè hi deixis petjades
i en sollis la puresa massa eixorca -
i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!
En tu estimo tot el meu passat
congriat en un sol nom ritual:
els ravals foscos del desig, el mal,
la mar assolellada i el bressol.
Cada tombant del teu cos m'alimenta
d'altres paisatges que l'oblit no fon:
el foc encén de nou cada campana
i es clou l'enyor, en retrobar-los vius,
fets carn en tu, i tu els dónes sentit.
No esborraria cap revolt, cap culpa,
cap rastre de coltell, ni l'ombra de l'estrall,
ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,
morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,
ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals
han rostat i abandonen cansats...:
Prenc el camí que m'ha portat a tu.
 
 

-

Per als vençuts l'amor és un pa amarg,
arrabassat a contrallei dels sécs
d'un país devastat, sembrat de sal
per l'enemic sense rostre.
I la sang, aliment per a l'incendi
que esborri serramostres de collita,
cremi rostolls, calcini llei i culpa.
 

Elena Peralta


TOT CUINANT POE, recital de poemes.




Els dies 15, 16 i 17 de desembre: TOT CUINANT POE, un recital poètic a partir dels poemes d'Edgar Allan Poe dirigits per Lluís Elías. A l'ESPAI POE (tic).
https://www.facebook.com/events/388132271627250/

Poemes al Vent 2016


Aquí teniu les últimes poesies del poemari 2016. Molt aviat ja podreu gaudir del nostre nou llibre de poemes