El primer viatge amb tren
Els meus vuit anys,
el sotragueig de la vella màquina
tenia un so misteriós.
Era la primera vegada que l’escoltava.
Asseguts en unes tires de fusta
ens hi havíem d’estar,
movent-nos d’aquí cap allà.
A mi em neguitejava veure
que els arbres i les cases,
passaven davant meu amb tanta pressa.
Volia treure el cap per la finestra
quan ja m’havia cansat
d’escoltar converses de gent gran.
Res podria evitar que ho fes,
sentir-me el vent a la cara,
va ser molt divertit,
menys quant als ulls, un polsim
de carbonissa m’hi va entrar.
No em vaig queixar, l’aventura del viatge
feia que estigués encuriosida,
descobrint les novetats
que només havien començat.
En arribar a Barcelona,
la ciutat per a mi era un somni
que es feia realitat.
Dels jardins de la Ciutadella
n’havia sentit parlar,
vaig veure tantes bèsties,
de contar i no acabar!
Els que més gràcia em va fer
foren els micos i els elefants,
aquells feien cabrioles sempre tan enjogassats,
els altres, majestuosos, ens venien a demanar,
la gent feia comentaris,
que si els hi donàvem menjar
ells sempre se’n recordarien
de la nostra amabilitat.
Per últim a les “golondrines” ens embarcàrem
per posar-nos a navegar,
volíem seure una estona
doncs estàvem molt cansats.
Llavors cap a les rambles amunt
contemplant els llocs de flors
fins a la font de Canaletes,
vàrem beure i demanar
que complerts els requisits
sempre poguéssim tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada