dijous, 27 d’agost del 2015

Programa de Festes Majors de Gandesa


Mes de les poesies encadenades

Amb aquesta poesia hem arribat a la fi del mes d'agost.Un mes dedicat a les poesies encadenades. Diverses estrofes de diversos escriptors i entre totes formar una poesia.
Espero que us hagi agradat aquesta iniciativa del grup "Poemes al Vent"

Poesia encadenada "Paraules"

Imaginen
projectem
creem.

Pensant
innovant
progressant
actuant
avançant.

Millorem
respectem
cuidem
fomentem
la cura de l'ambient,
l'amor a la natura,
l'estima a les persones.

Si som proactius
ens  sentirem vius.

Calor, fa calor
agafes el paper
agafes el llapis,
 i com abans et deixes portar.

Però...ara,
mires enrrera
reculls records
i de vegades...
retroves bocins sols,
de vida, d'amor i mort.

Energètics
encisadors
poètics
innovadors.

 Bocins, que al fi,
et fan sentir viu ser...
et fan ser millor
sense somnis
perque, el que pot ser...
És.

Travessa el matí com una fletxa de
paper una mar de boira,

Que s'emporta el desitjos i records de ma vida,
per deixar-los descansar.

Per a molt aviat tornar-los anar a buscar...
Allà dintre de la mar.

Paraules que porten vida,
paraules qe porten mort,
paraules que fan néixer estima,
paraules que guien la sort.
I diuen que tant sols són paraules.

I un vent alissio
que va augmentant
la seva força.
Em desdibuixa l'amor a la natura

El caliu del llapis i el paper,
i aquells bocins plens de vida i sommnis.

Les paraules. Oh!!! les paraules,
esperant ser escoltades.
De cop una afonia contaminant i arpia.

L'envolta la boira espessa i pessant
deixa de bufar el vent.
Obrim els ulls.

No, no erem imaginatius ni encisadors,
poètics de vida o de mort.
Somnis a la vora la mar,
és el que són.

Somnis de paraules escrites,
sommnis de paraules escoltades
Tot sommnis i paraules,
per a poder escoltar el silenci.

Poemes al Vent




dimecres, 19 d’agost del 2015

Poesia encadenada "Serralada"

Els alts i baixos,
que tots tenim,
son serralades
per on fem camí.

Passarem per fondalades
sense estar-hi massa temps,
ja que al nostre ensems,
amb persones ben triades,
conquerirem els cims.

I arribarem a una alta carena
on els àngels ens somriuran,
Mirarem la vida d'una altra manera.
I pensarem que haver viscut
ha valgut la pena.

No hi ha ni ahir ni demà,
ni rialles, ni  plors sense present.

Els núvols, els àngels, les fondalades i
els colors, seran els teus companys
cada mes d'agost.

A dalt de tot de la serralada.
On som lliures de pensar,
on la nostra identitat és lliure.

A dalt de tot de la serralada.
És on jo vull viure.


Grup de poetes "Poemes al Vent"

dilluns, 17 d’agost del 2015

Poesia encadenada "Una llàgrima"

Ahir diumenge 16 d'agost un grup de companys de "Poemes al Vent" estaven bastant inspirats i entre tots van composar aquesta preciosa i única poesia.
Única perquè cadascú ha escrit un paràgraf. Després d'ajuntar-los totes el resultat és el següent:


Una llàgrima petita i fugissera
rodola per la meva galta
de sobte, tu, somrius
gires el cap i mires enrere
mentre deixes passar el temps.

Una llàgrima tremolosa en raja per la cara
i tu fas be de no aturar-la
Es bonica aquesta sensació ,
que em fa pensar amb tu.^

Les meves llàgrimes son d'alegria,
del goig que em fa
aquest nou dia,
de la joia
que em ragalarà
el que m'esdevindrà.

Llàgrimes d'aigua de vida,
d'aquella que pinta de verd els grocs,
de la que embogeix el riu adormit
i desperta les caderneres.
Gotes de somnis que desperten d'un llarg son,
del que no pensaves despertar mai
i t'obre els pètals d'una nova primavera.

Pètals d'una flor que en té vuit,
és la flor d'infinit,
d'un infinit que a la mar té el llit.
Un infinit
imaginatiu,
creatiu,
joliu...

Llàgrimes que sou rius que desemboqueu a la mar
Oh!!! llàgrimes de tristesa, d'alegria i de joia
rodoleu, rodoleu!! per les nostres galtones rosades
Que en qualsevol ocasió sempre sou benvingudes.


Poemes al Vent

dissabte, 8 d’agost del 2015

Montserrat Barrubés


Montserrat Barrubés Domènech és  nascuda a la Pobla de Massaluca (Terra Alta).És
pagesa i xòfer. Amant de la lectura i la poesia. Component del grup "Poemes al Vent".

Poesia: El Regadiu 2013




 El Regadiu 2013


Sota les branques de l’olivera,
em soplujo del sol de l’estiu.
Els meus ulls contemplen la plana,
El meu cor recorda per dins.

Quantes imatges de la meua infantesa
amb el pare agarrada de la mà,
passejant per les nostres terres
pensant en el dia de demà.
 
Veus aquest pla d’oliveres?
veus els ametllers en flor?
aquesta vinya que necessita aigua...
si pogués regar tot això...!

La vida del pobre pagès
amb aquestes terres de secà,
si no mos porten el aigua
ens haurem de marxar...

Sota les branques de l’olivera
em soplujo del sol de l’estiu.
Si els ulls del pare poguessin,
veure ara el goig del matí...
Ha arribat l’aigua a les oliveres,
a les vinyes i al ametller en flor.
Ja no és seca la Terra Alta...
ja gaudim d’una vida millor.

L’aigua porta alegria
i confiança amb el demà,
fa renàixer l’esperança
als pagesos de secà.

Volem treballar les terres
dels nostres avantpassats,
volem viure dignament
i fer la comarca més gran.

Sota les branques de l’olivera,
em soplujo del sol de l’estiu.
L’aigua cau gota a gota...
i el camp verdeja i riu.


Montse Barrubes

diumenge, 2 d’agost del 2015

Per a "Teo" un poema de Miquel Martí Pol

Dedica't a Teo que ens va deixar el divendres 31 de juliol.
Que allí on estigues aconsegueixes ser molt feliç!!!


"Parlem de tu"


"Parlem de tu, però no pas amb pena. 
Senzillament parlem de tu, de com 
ens vas deixar, del sofriment lentíssim 
que va anar marfonent-te, de les teves 
coses, parlem i també dels teus gustos, 
del que estimaves i el que no estimaves, 
del que feies i deies i senties; 
de tu parlem, però no pas amb pena. 

I a poc a poc esdevindràs tan nostre 
que no caldrà ni que parlem de tu 
per recordar-te; a poc a poc seràs 
un gest, un mot, un gust, una mirada 
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo


Miquel Martí Pol