Ahir, la lluna tenia parpelles,
les pestanyes, protegien els ulls,
u la mirada juganera semblava que digues...
vine a jugar amb mi.
El reflex de la lluna
és com un mirall,que ens deixa veure
a les fosques
com si estiguérem
rera un badall.
Un badall que m'asserena
al igual que la lluna plena
plena d'emoció
pletòrica d'il·lusió.
I no em queda més que abraçar.la
i somiar com un nen
que quan ella s'adormi
tornarà sortir el sol.
Poemes al Vent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada