Pere Gimferrer és, des de la dècada dels seixanta i setanta, un referent poètic per als lectors de poesia més inquiets. Barroc, avantguardista, formalista i provocador, no ha cessat d’investigar i de transformar-se artísticament. Escriptor de projecció europea, després de l’èxit obtingut ara fa dos anys amb El castell de la puresa, Gimferrer torna a la poesia ambMarinejant, que sorprendrà els lectors des de la citació inicial de Carles Riba: “Vet aquí uns versos humans, fins i tot massa humans”.
En plena convalescència d'una operació quirúrgica, al mateix llit de l'hospital, va començar l'acadèmic Pere Gimferrer a crear uns versos que formen part del seu nou poemari en català, "Marinejant", un llibre " molt personal "i" molt diferent "a altres seus,
El poeta assenyala que el mateix títol al·ludeix a "travessar unes aigües difícils", en una època d'interrupció de la seva vida quotidiana per malaltia, tot i que, per tranquil·litzar els seus lectors, assenyala que va ser una operació sense gaire importància, duta a terme al febrer de 2015, de la qual avui es troba totalment recuperat.
Fruit d'aquesta circumstància personal són els setze poemes que inclou en la seva nova obra, publicada per Proa, i en la qual, com és habitual en ell, tant conté referències al món del cinema (Hitchcock, Fritz Lang), com al de la pintura (Joan Miró, Munch), com a ciutats (Nova York, Torí o Venècia).
Els ulls, el foc i la llum, la contraposició entre la claredat i la foscor, la mort o fins i tot els esparvers sobrevolen per entre aquestes pàgines formant impactants imatges com "els anys es m'han tornat pasta de dents" (Els anys s'han convertit en dentifrici) o "Era el lloc d'una vida, era l'espai / d'1 home: i ara, el buit d'1 balancí" (Era el lloc d'una vida, era l'espai / d'un home: i ara, el buit d'un balancí).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada