dimarts, 5 de setembre de 2017

"Estius a la fresca" de Constanti


El divendres 1 de setembre alguns dels components del nostre grup de poesia van poder participar en un recital poètic musical al Parc de la Muralla de Constanti. 





dissabte, 19 d’agost de 2017

Poesies del nostre llibre "Poemes al Vent 2016"




Federico García Lorca. Un amant de la Rambla de Barcelona

Un día después de los atentados en Barcelona se cumplen 81 años del asesinato de Lorca, el poeta enamorado de La Rambla

"La única calle de la tierra que desearía que no se acabara nunca". Así describía el dramaturgo a La Rambla, ahora escenario de la tristeza y el miedo que ha dejado la barbarie terrorista. Pero, Lorca nos recuerda que siempre será "la calle más alegre del mundo".



En 1935, Federico García Lorca escribió el poema 'A propósito de Doña Rosita la soltera', donde describe una calle "rica en sonidos, abundante de brisas y hermosa de encuentros", es La Rambla de Barcelona  (agencia EFE)


Cuando se abre en la mañana.
roja como sangre está.
El rocío no la toca 
porque se teme quemar.
Abierta en el mediodía 
es dura como el coral.
El sol se asoma a los vidrios
para verla relumbrar.
Cuando en las ramas empiezan
los pájaros a cantar 
y se desmaya la tarde 
en las violetas del mar,
se pone blanca, con blanco
de una mejilla de sal.
Y cuando toca la noche 
blando cuerno de metal 
y las estrellas avanzan 
mientras los aires se van, 
en la raya de lo oscuro, 
se comienza a deshojar.
(text extret de l'obra "Doña Rosita la soltera" de Garcìa Lorca)


Andreu Alanya a radio Batea

Carta a María a radio Batea, entranyable entrevista de la mà de Jordi Ferrús. Tot un plaer compartir un ratet de poesia amb el seu autor i company de "Poemes al Vent" Andreu Alanya


Documental “Artur Bladé, la memòria de l’Ebre”

Videos literaris ebrencs (3): la memòria de la nostra terra vista pel més gran cronista de la literatura catalana.



https://vimeo.com/xaviergarciapujades/arturblade

Lo Port Cultural- Arnes 26 i 27 d'agost de 2017




Recital poètic musical al Parc de la Muralla de Constantí


Tirupathamma Rakhiar a sigut la guanyadora del 3er. Concurs de poesia Escales que pugen al cel patrocinat pel l'Ajuntament de Mas de Barberans, en la modalitat de llengua Castella,

La poetessa Tirupathamma Rakhiar la sigut la guanyadora del 3er. Concurs de poesia Escales que pugen al cel patrocinat pel l'Ajuntament de Mas de Barberans, en la modalitat de llengua Castella, 




las cortinas, finas y desnudas
Amarradas a la cúpula del infierno
Atrapadas al sostén de las llamas
Visibles, invisibles a los ciegos
Telas nutridas de almas y corazas
Bailadas por vientos agitados
Agrietados por las bestias desfavorecidas
Anónimas bajo la suave tormenta

¡Cuánto dolor este amor prohibido!
¡Cuán afán de enterrarme en su capricho!

Y yo que lo sé, lloran a la obscena aventura
El río de sangre voltea las runas
Las mismas desquicias que el solsticio de verano
Semblanzas al manto de las pieles arrugadas
Cavernícola de las praderas olvidadas
Ráfaga del engendrado y acusado delirio
Bien saben que estas cicatrices morirán conmigo
Cementerio de las penurias castradas
Ellas confiaron en el menester de las vanidades
Hasta al último aliento, gimoteé su nombre

Diluvio de la tierra al cielo
Tirupathamma Rakhi

Miquel Lluis Rubio guanyador del 3er concurs de poesia en llengua catalana al Mas de Barberans

Al Miquel Lluis Rubio Domingo Ha sigut el guanyador del 3er. Concurs de poesia en la modalitat de llengua catalana, Escales que pugen al Cel patrocinat per l'Ajuntament de Mas de Barberans. El Miquel LLuis cada any ens acompanya presentant el seu poema a concusrs.
L'any passat es va presentar en la modalitat de llengua castellana que va guanyar.
Miquel Lluis , enhorabona pel premi tant merescut.
III CONCURS DE POESIA ESCALES QUE PUGEN AL CEL
Fent llata
Corrandes
Pseudònim: Rossy de Pauma
Del castanyer, la banasta
tragina terra i cudols
allà on la gebrada llasta
la feina dels camperols.
Jo també porto dovelles
aquí dins, on ningú veu
el Micalet de la Seu,
torre de les meravelles.
Com l’esquerpa, blanca canya,
i el vímet flexible i jove,
a tall de raó s’enganya
qui vol la lluna en un cove.
Les dones van a fer llata
i els hòmens a cavar rella.
Deixa que es colgui l’estrella
baix el mant d’un mar d’escata.
En la cistella tapada
duc l’aviram i els conills,
de vímet i canya, ansada,
i lligada amb uns cordills.
No em queden mans per al crim
en mercats de palma i aire.
Però tinc fam de captaire
i en la boca, un nombre prim.
Aplec de mans són plegons
aplegats dins d’un cabàs.
El Cerç esventa els seus dons
per la planura del Mas.
L’olivera, antena fosca
plantada en terra batuda,
plora l’oliva caiguda
sobre el toll de pedra tosca.
Amb els dits i bona traça
els plegadors fan la tria.
Diríeu que la cabassa
a la paella copia.
És maragda sense fulla,
meitat safir, meitat perla;
o poncella que s’esberla
quan es bada la casulla.
Terra eixuta, terra agrària,
de palmes a la baldor,
dus el fato en una sària
amb la roba del pastor.
Terres que pugen escales
vers uns cels inconeguts,
sabeu tots els ets i uts
de la llata per fer gales.

4t aplec poètic al Mas de Barberans

 Aquest any el 4t aplec poètic de "les escales que pugen al cel" del Mas de Barberans s'ha dut a terme el dia 13 d'agost dintre de la Quinzena cultural de Mas de Barberans, un any més organitzat per l'ajuntament del Mas i Fifo (Josep Lleixà).

Cal destacar la bona acollida de l'estenedor poétic que aplegat molts poemes de poetes d'arreu , 

Com podreu veure a les imatges el nostre grup de poesia no podia faltar ja que amb paraules de Fifo "som un grup fundador d'aquest aplec poètic"










diumenge, 30 de juliol de 2017

Bases del concurs de poesia "Escales que pugen al cel" 2017

CONCURS DE POESIA “ESCALES QUE PUGEN AL CEL
BASES EDICIÓ 2017
1-S’hi podran presentar poemes d’una extensió màxima de 50 versos, escrits en qualsevol variant dialectal de la llengua catalana o castellana, sempre que es respectin les normes gramaticals i d’ús.
2-La temàtica ha de tractar aspectes estretament vinculats a les Terres de l’Ebre, els seus paisatges, caràcter, cultura i costums. Es valorarà positivament aquells poemes que se centrin en el lema: “Escales que pugen al cel”.
3-Els poemes presentats al concurs han de ser originals i inèdits i no poden optar simultàniament a cap altre premi durant el període de resolució d’aquest certamen.
4-El termini d’admissió d’originals acabarà l’1 d’agost de 2017.
5-El jurat estarà integrat per Josep Maria Asensio Torres i Marià Lleixà Tal, persones vinculades al món de les lletres.
6-El veredicte del jurat, que serà inapel·lable, es farà públic durant la 4a Trobada Poètica “Escales que pugen al cel”, el dia 13 d’agost de 2017.
7-Els premis són:
         -Modalitat en llengua catalana. Poema guanyador: xec per valor de 150 euros i trofeu.
         -Modalitat en llengua castellana. Poema guanyador: xec per valor de 150 euros i trofeu.
8-Els membres del jurat es reserven el dret de considerar deserta qualsevol de les dues modalitats del premi si els poemes presentats no arriben al nivell mínim de qualitat exigible. En aquest cas, el xec i el trofeu corresponent podrien servir per concedir un segon premi, en l’altra modalitat lingüística, si hi hagués algun poema que destaqués suficientment.
9-Els autors dels poemes guanyadors autoritzen, a l’ajuntament de Mas de Barberans,  la seva publicació en una edició antològica, que es durà a terme periòdicament. L’autor conservarà el dret de publicar pel seu compte el poema guanyador, sempre que hi faci constar, en un lloc ben visible, el següent text: “Premi Escales que pugen al cel. Mas de Barberans. 2017”
9-El jurat resoldrà, segons el seu criteri, qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases.
10-Els textos poètics s’hauran de trametre a l’adreça de correu electrònic  ajuntamentmasdebarberans@gmail.com, seguint el següent procediment: a) En l’apartat assumpte es farà constar: Premi “Escales que pugen al cel” i s’hi indicarà la modalitat en què es concursa: llengua catalana o llengua castellana. b) En el cos del missatge s’hi ha d’escriure el títol de l’obra, el pseudònim i les dades identificatives de l’autor (nom, cognoms, mail, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF). c) L’original que s’envia al premi s’adjuntarà a aquest missatge en format PDF o WORD.

Un representant de l’ajuntament, que no formarà part del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors. Un cop s'hagi rebut l'original, es confirmarà l’admissió per correu electrònic.

4t aplec poètic muscial "Escales que pugen al cel"

Escales que pugen al Cel , aquest any en la seva quarta edició , prendrá el nom de “4t Aplec poètic musical Escales que Pugen al Cel”.
La data de cel-lebració està fixada el 13 d'Agost, per aprofitar les sinergies de la “Setmana Cultural “ de Mas de Barberans (Montsià ) Catalunya. 
L'ajuntament , publicará properament les bases del concurs de poesía, esperem molta partcicipació. 
Degut al canvi d'estació, també ho farem d'horari. En principi, será el seguent:
17 Hores, trobada de músics i poetes i acompanyants, al Museu de la Pauma de Mas de Barberans on serem rebuts per les autoritats.
En funció dels nombre de poetes participants, farem la distribució de Escales de lectura i poemes a lleguir cada poeta/rapsoda.
Començarem el recorregut fins les 19.30 . 
Ens traslladarem al lloc preparat per l'ajuntament, on es farà per part del jurat lectura de l'acta del resutat del concurs. 
A continuacuó fins les 21, diferents actuacions musicals, per solistes i grups de prestigi.
Cloenda del acte.
Es farà un sopar de germanor, per compartir les bones vibracions poétiques i l'amistad.
Gracies, us esperem.
Per l'organització Josep Lleixà Fernández.

Lletres i vins a la biblioteca de Gandesa


cartell d'Ebre música& patrimoni


Poema sobre la guerra d'Àngel Martí

A continuació podeu llegir una preciosa poesia escrita pel company i amic Àngel Martí de l'Ametlla de Mar que per motius de salut no va poder participar en l'acte de "Riu Valent" a Móra d'Ebre, però no per això us teniu que quedar sense poder llegir.la.



EL RIU DE LES ÀNIMES
Àngel Martí Callau (L’Ametlla de Mar)


Trulls de sang i mil cors perduts en guerra,
lleres de fang defensant lleialtat,
trets a les fosques, un poble indignat
i una curta esperança que s'aferra.
Estiu de dones que moren en vida,
fills que recerquen pares, que no hi són,
veus que s'ofeguen, misèries de mon,
i l'Ebre que desesperat s'ho mira.

Eren mil i una escales al cel,
són mil i una escales a l'infern;
trossos de terra veient morir el verd,
trets que amunteguen ulls tapats amb vel.
Baules trencades vora els canyissars,
coves perdudes on alletaren somnis,
xiulets al vent que no deixen que dormis...
Cauen vinyes i cauen arrossars.

Fosses comunes que viuen l'oblit,
panteix sostingut de lleves que creixent,
haurien  de ser joves i no els deixen...
Guerreres roges tacades al pit.
Un puny alçat per resguardar la llengua,
un puny alçat per defensar un País,
un poble que no vol ser mai submís
i la veu de la gent del riu que es trenca.

Temps de pa negre mullat amb vi i sucre,
temps de lliscons i de rossegar l’os,
temps de plats de farinetes i arròs,
temps d'estraperlo volent sobreviure.
Un territori que mostra força
en la frontera d'un poble fidel,
cerca la nit l'Ebre, en un estel
veient en fosc com una gent s'esforça.

Cents de rossinyols que deixen el niu
ales obertes camí cap a França,
buscant refugi i nova esperança,
fugint porucs d'aquest obscur estiu.
De Mequinensa fins al sud d'Amposta
volien amarrar la Llibertat
i amb la penombra del cordó trencat
el nostre Ebre va perdent l'aposta.

Escales que havien de pujar al cel...
I van ser escales per baixar a l'infern.
Un temps de llàgrimes, un temps incert,
un temps amb regust amargant de fel.
I passen els anys i no mort la memòria,
que es va assolant en el fons del record
i de tant en tant va sonant l'acord
del cant d'un riu i de la nostra història.


Poesies recitades al castell de Móra d'Ebre

Aquí teniu algunes de les poesies que es van poder escoltar al castell de Móra d'Ebre amb motiu de l'acte "Riu Valent".

                                AL MEU PARE

Li parlo al vent i el vent em respon,
no dormis, que no se t'acluquin els ulls,
tens que escriure-ho,
no ho deixis passar més.

Avui, he visitat les Trinxeres, els Camins,
els Paratges de Corbera d'Ebre,
molt a prop d'on et van fer pres.

Anaves amb l'Exèrcit Republicà al darrere del front,
curant, amputant i consolant
a tots aquells soldats,
i aquells xiquets de La Quinta del Biberó.

De ben petita m'explicaves,
lo que va ésser aquella guerra,
tot el sofriment i el dol
i com defensàveu donant la vida pels vostres ideals.

Avui, m'he tornat a retrobar amb aquells records,
allò que tant m'atemoria quan ho explicaves.
El fred, la gana, la por, la presó.... la mort,
i la terra xopa de sang i de llàgrimes.

 Hem visitat museus i els meus ulls et buscaven,
si et veia en algun retrat,
però no ha sigut així,
no obstant, tu sempre seràs el meu heroi.

Vull agafar el son
però el meu cor no m'ho permet,
només sento crits i esgarrifança,
fam, des il·lusió i olor a sang.

Després vindria la presó,
tres anys llargs inacabables,
un altra vegada fred, gana, por
i el dubte de pensar, si no estaries mort millor.

Només et quedava esperar un raig de sol
que al mig dia et venia a saludar,
filtrava per una petita escletxa
i el teu cor et venia a escalfar.

Però ara nosaltres, deixarem la porta oberta
dels nostres cors i dels nostres records,
per a entrar-los a visitar
cada vegada que ho puguem necessitar.

 I jo acabo dient......
Fa molt temps que al meu pare li devia
un poema que he portat sempre present,
uns records, uns pensaments, uns sentiments,
que algun dia devien ser escrits, realment.

  Montse Pallarés

                                                                   
SUEÑOS DE LIBERTAD)

Llora el viento, angustiado por sangre de hermanos;
sus lágrimas rezuman dolor
bañado con lunas de esperanza,
lunas de libertad
que tiemblan sobre aguas
prisioneras entre dos muros de fuego que no se apagan;
pero el alba tiene sed de vida,
su fuerza no expira,
ni expiran los sueños que bendicen la tierra,
ni las voces de los campesinos
anuladas por la energía de otras voces,
ni el sentir del corazón.

Aunque las entrañas del Ebro vistan de luto
por tantas almas que en silencio dijeron adiós,
no habrá bala que atraviese el horizonte de los sueños;
mañana, la semilla de lucha,
enraizará repleta de luz y palabra.

 Fina Tizón


VEU

Veu, veu de dona,
clara, serena, tranquil .la.
Veu de dona enamorada,
han passat els anys,
i l'amor perdura.
encara perdura l'amor.
No veus com han canviat les coses?
i les hores de sol, i les nits,
que ens embolcallavem
Tot passarà si,
però el nostre amor perdurarà.

Maria Espina NIella


FRENTE

Este es el frente, aquí no hay
el menor asomo de juego
ya no valen literaturas,
Este es el frente duro y seco
es la bala y el cuerpo humano
es la tierra y el cuervo siniestro
es la cabeza y es la mano.
Y es el corazón contra el hierro
es subir y bajar cañones
por lomas atónitas de miedo.
Es aguantar cuchillos y cascos
sin mverse del parapeto
es acompañar a los tanques
mostruosos en sus sondeos.
Es no beber y no comer
y no dormir un día entero
es salir con la frente alta
o en la loma del camillero

Jose Moreno Villa (recitat per Montse Barrubés)


ROQUES DE METRALLA

Roques incrustades de metralla,
records explicats pels qui lluitaren.
No és aquesta la pedreria que ens hauria agradat.
Els nostres cors, també incrustats.

Les llàgrimes dels nostres pares,
que deisaren la marca del desengany,
mullada amb la sang de la llibertat
i angoixa als nostres cors...

Recordem il.lusions passades,
que ens hagueren fet feliços,
explicades amb angoixa,
a la vora del foc ardent.

Llenya de les nostres serres,
és el avui al foc cremem.
Llenya que porta l'essència,
d'uns ideals candents.

Pujarem a les nostres serres,
i allí ens assentarem,
mirant totes les pedres,
incrustades de metralla.

Pensant amb els nostres pares,
que els seus fills lluitaren,
per aconseguir la llibertat,
que en herència volien deixar

Rafel Jornet.


Riu Valent al Castell de Móra d'Ebre

Ahir dissabte va tenir lloc al castell de Móra d’Ebre l’espectacle musical ‘Riu valent’, en el marc del festival ‘Ebre, Música & Patrimoni’. ‘Riu valent’, amb Pilar Cugat (veu) i Carlos Luprrian (guitarra), se va compatr amb l’acompanyament de poesia a càrrec de l’Associació de poetes ‘Poemes al Vent’. L’espectacle va estar  inspirat en la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre, esdeveniments que van generar la seva pròpia banda sonora mentre es desenvolupava el conflicte, a més d’inspirar noves creacions en el decurs de les dècades següents. ‘Riu valent’ és un recull de cançons i poemes que evoquen aquells tràgics dies a través de la música i la poesia.
l'acte va estar organitzat per: Ajuntament de Móra d’Ebre, Departament de Cultura i Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.