dissabte, 19 d’agost del 2017

Poesies del nostre llibre "Poemes al Vent 2016"




Federico García Lorca. Un amant de la Rambla de Barcelona

Un día después de los atentados en Barcelona se cumplen 81 años del asesinato de Lorca, el poeta enamorado de La Rambla

"La única calle de la tierra que desearía que no se acabara nunca". Así describía el dramaturgo a La Rambla, ahora escenario de la tristeza y el miedo que ha dejado la barbarie terrorista. Pero, Lorca nos recuerda que siempre será "la calle más alegre del mundo".



En 1935, Federico García Lorca escribió el poema 'A propósito de Doña Rosita la soltera', donde describe una calle "rica en sonidos, abundante de brisas y hermosa de encuentros", es La Rambla de Barcelona  (agencia EFE)


Cuando se abre en la mañana.
roja como sangre está.
El rocío no la toca 
porque se teme quemar.
Abierta en el mediodía 
es dura como el coral.
El sol se asoma a los vidrios
para verla relumbrar.
Cuando en las ramas empiezan
los pájaros a cantar 
y se desmaya la tarde 
en las violetas del mar,
se pone blanca, con blanco
de una mejilla de sal.
Y cuando toca la noche 
blando cuerno de metal 
y las estrellas avanzan 
mientras los aires se van, 
en la raya de lo oscuro, 
se comienza a deshojar.
(text extret de l'obra "Doña Rosita la soltera" de Garcìa Lorca)


Andreu Alanya a radio Batea

Carta a María a radio Batea, entranyable entrevista de la mà de Jordi Ferrús. Tot un plaer compartir un ratet de poesia amb el seu autor i company de "Poemes al Vent" Andreu Alanya


Documental “Artur Bladé, la memòria de l’Ebre”

Videos literaris ebrencs (3): la memòria de la nostra terra vista pel més gran cronista de la literatura catalana.



https://vimeo.com/xaviergarciapujades/arturblade

Lo Port Cultural- Arnes 26 i 27 d'agost de 2017




Recital poètic musical al Parc de la Muralla de Constantí


Tirupathamma Rakhiar a sigut la guanyadora del 3er. Concurs de poesia Escales que pugen al cel patrocinat pel l'Ajuntament de Mas de Barberans, en la modalitat de llengua Castella,

La poetessa Tirupathamma Rakhiar la sigut la guanyadora del 3er. Concurs de poesia Escales que pugen al cel patrocinat pel l'Ajuntament de Mas de Barberans, en la modalitat de llengua Castella, 




las cortinas, finas y desnudas
Amarradas a la cúpula del infierno
Atrapadas al sostén de las llamas
Visibles, invisibles a los ciegos
Telas nutridas de almas y corazas
Bailadas por vientos agitados
Agrietados por las bestias desfavorecidas
Anónimas bajo la suave tormenta

¡Cuánto dolor este amor prohibido!
¡Cuán afán de enterrarme en su capricho!

Y yo que lo sé, lloran a la obscena aventura
El río de sangre voltea las runas
Las mismas desquicias que el solsticio de verano
Semblanzas al manto de las pieles arrugadas
Cavernícola de las praderas olvidadas
Ráfaga del engendrado y acusado delirio
Bien saben que estas cicatrices morirán conmigo
Cementerio de las penurias castradas
Ellas confiaron en el menester de las vanidades
Hasta al último aliento, gimoteé su nombre

Diluvio de la tierra al cielo
Tirupathamma Rakhi

Miquel Lluis Rubio guanyador del 3er concurs de poesia en llengua catalana al Mas de Barberans

Al Miquel Lluis Rubio Domingo Ha sigut el guanyador del 3er. Concurs de poesia en la modalitat de llengua catalana, Escales que pugen al Cel patrocinat per l'Ajuntament de Mas de Barberans. El Miquel LLuis cada any ens acompanya presentant el seu poema a concusrs.
L'any passat es va presentar en la modalitat de llengua castellana que va guanyar.
Miquel Lluis , enhorabona pel premi tant merescut.
III CONCURS DE POESIA ESCALES QUE PUGEN AL CEL
Fent llata
Corrandes
Pseudònim: Rossy de Pauma
Del castanyer, la banasta
tragina terra i cudols
allà on la gebrada llasta
la feina dels camperols.
Jo també porto dovelles
aquí dins, on ningú veu
el Micalet de la Seu,
torre de les meravelles.
Com l’esquerpa, blanca canya,
i el vímet flexible i jove,
a tall de raó s’enganya
qui vol la lluna en un cove.
Les dones van a fer llata
i els hòmens a cavar rella.
Deixa que es colgui l’estrella
baix el mant d’un mar d’escata.
En la cistella tapada
duc l’aviram i els conills,
de vímet i canya, ansada,
i lligada amb uns cordills.
No em queden mans per al crim
en mercats de palma i aire.
Però tinc fam de captaire
i en la boca, un nombre prim.
Aplec de mans són plegons
aplegats dins d’un cabàs.
El Cerç esventa els seus dons
per la planura del Mas.
L’olivera, antena fosca
plantada en terra batuda,
plora l’oliva caiguda
sobre el toll de pedra tosca.
Amb els dits i bona traça
els plegadors fan la tria.
Diríeu que la cabassa
a la paella copia.
És maragda sense fulla,
meitat safir, meitat perla;
o poncella que s’esberla
quan es bada la casulla.
Terra eixuta, terra agrària,
de palmes a la baldor,
dus el fato en una sària
amb la roba del pastor.
Terres que pugen escales
vers uns cels inconeguts,
sabeu tots els ets i uts
de la llata per fer gales.

4t aplec poètic al Mas de Barberans

 Aquest any el 4t aplec poètic de "les escales que pugen al cel" del Mas de Barberans s'ha dut a terme el dia 13 d'agost dintre de la Quinzena cultural de Mas de Barberans, un any més organitzat per l'ajuntament del Mas i Fifo (Josep Lleixà).

Cal destacar la bona acollida de l'estenedor poétic que aplegat molts poemes de poetes d'arreu , 

Com podreu veure a les imatges el nostre grup de poesia no podia faltar ja que amb paraules de Fifo "som un grup fundador d'aquest aplec poètic"










diumenge, 6 d’agost del 2017